El patrimoni hidràulic de Salem està magníficament representat per una varietat d’infraestructures com a séquies, mines d’aigua, basses, arcs i molins.
Un dels elements més fascinants és, indubtablement, la bassa d’Elca. Esta obra, realitzada en l’època hispanomusulmana, consistix en una mina d’aigua típica excavada en la pedra fins a aconseguir la font natural de l’aigua (40 metres de túnel). Compta amb tres respiradors o pous verticals que no sols faciliten l’accés a l’interior, sinó que també permeten les labors de manteniment i neteja. Lamentablement, l’estany on s’extreia l’aigua ha quedat fora d’ús des dels grans desbordaments causats per la inundació de l’any 1884. En aquells dies, la seua funció principal era subministrar aigua de reg a les hortes de les alqueries islàmiques de Benigerví (també conegudes com els Casals de Monxereví) i d’Elca (els Casals d’Elca).
Este conjunt d’infraestructures no sols ressalta l’enginyeria i l’enginy d’èpoques passades, sinó que també mostra l’estreta relació entre l’ús de l’aigua i el desenvolupament agrícola a la regió. La preservació d’estos elements és vital per a comprendre la història local i l’adaptació de l’ésser humà a l’entorn natural. A més, estudiar estes construccions oferix una finestra inavaluable al passat, on la gestió de l’aigua era un pilar fonamental per a la supervivència i el desenvolupament de les comunitats. Sens dubte, el patrimoni hidràulic de Salem és un testimoniatge eloqüent de la història i la cultura de la regió, mereixedor de ser valorat i protegit per a futures generacions.
La Bassa d’Elca forma part del recorregut Sender Local CV 140 convenientment senyalitzat, el qual és fàcilment transitable, molt agradable per a passetjar.
Vore la ruta SL-CV 140
Distància: 3600 metres
Duració aproximada: 1 hora i 30 minuts
Dificultat: Baixa
Desnivell: Mínim
